L’Epicondilàlgia és una lesió que afecta els tendons de la regió del colze, és comunament coneguda com a colze de tennista a causa de la freqüència amb què succeeix en aquest esport i en el pàdel. El diagnòstic diferencial és crucial per determinar la causa exacta del dolor i dissenyar un pla de tractament òptim.
En el cas de l’epicondilàlgia, no s’ha de confondre amb la bursitis olecraniana, la tendinopatia del tríceps, lesions del nervi radial o lesions cervicals, entre d’altres que poden presentar símptomes similars. És important fer una avaluació minuciosa dels antecedents del pacient, examinar la zona afectada i fer diverses proves específiques (com ho són l’ULTTC, proves de neurodinàmica o posada en càrrega de l’estructura tendinosa).
A la nostra feina l’ecografia és una eina fonamental que aporta un valor afegit a l’avaluació de l’epicondilàlgia. Aquesta pot ajudar a identificar canvis als tendons i descartar altres possibles causes del dolor, com la presència de calcificacions o trencaments parcials, a més de controlar-ne l’evolució durant el procés de readaptació.
Pel que fa al tractament de l’epicondilàlgia, sol dividir-se en diverses fases:
- Fase aguda: Durant aquesta etapa, l’objectiu principal és alleujar i controlar el dolor i reduir la inflamació possible. Això es pot aconseguir mitjançant l’aplicació de fred, l’embenat adequat, diatèrmia, electroteràpia, teràpia manual i per descomptat començar a fer els primers estímuls de força.
- Fase subaguda: En aquesta etapa, lenfocament se centra en la restauració de la funció i enfortiment dels músculs i tendons implicats.
- Fase de readaptació: Un cop el dolor i la possible inflamació han disminuït i la funció ha millorat, es perseguirà l’objectiu del pacient. Aquest pot anar des de fer la seva vida quotidiana com agafar una ampolla daigua o carregar amb una bossa pesada, fins a tornar a practicar el seu esport com el pàdel, tennis o golf.
- Prevenció de recaigudes: És essencial identificar i intervenir en els factors de risc extrínsecs que poden contribuir a l’aparició de l’epicondilàlgia. De la mateixa manera, és important mantenir una rutina d’exercicis adequada per enfortir i estabilitzar el colze. Això ajudarà a prevenir possibles recaigudes, entre d’altres. Això pot incloure canvis ergonòmics al lloc de treball i tècniques d’entrenament adequades a l’esport que estiguem practicant.
Recordeu que el tractament específic pot variar d’un pacient a un altre, per la qual cosa és fonamental comptar amb una avaluació completa per part d’un professional de la salut per establir un pla individualitzat i adaptat a les necessitats de cada persona.
