A les darreres dècades, la popularització del pàdel a Espanya ha experimentat un creixement que l’ha col·locat com un dels 8 esports més practicats, amb més de 4 milions de persones que el practiquen regularment. Aquesta expansió no només es dóna al nostre país, sinó que també està sent més que visible a nivell internacional, amb una presència de 25 milions de jugadors i 40000 pistes a més de 110 països arreu del món. A més, s’espera que per al 2025 creixi a Europa aquest número un 26% , arribant a un total de 66.908 pistes (només a Espanya hi ha més de 22.000 pistes de Pàdel a dia d’avui).
I és que el pàdel ens planteja una alta interactivitat entre jugadors que aconsegueix que els participants s’involucrin més al joc, generant una alta motivació i adherència tant en ambients recreatius com competitius. Segons dades de la Federació Espanyola de Pàdel, en els darrers 10 anys, el nombre de llicències s’ha vist incrementat en més d’un 130% , sent el 2013 un total de 43312 les llicències expedides, mentre que el 2023 ja se superaven les 100.000.
CARACTERÍSTIQUES DEL PÀDEL
Si analitzem les característiques del pàdel, podem definir-lo com una activitat intermitent d’alta intensitat, que combina accions d’alta freqüència (0.7-1.5 per segon) amb accions de baixa intensitat durant ral·lis de durada mitjana moderada (9-15 segons), que són intercalats amb descansos d’una durada més gran. Aquestes dades han estat majoritàriament preses de jugadors professionals i semiprofessionals la dedicació setmanal mitjana dels quals és de 23.5 h, cosa que no passa amb els practicants més amateurs, però sí que ens acosta a la realitat de l’esport a mesura que el nivell tècnico-tàctic s’incrementa.
Si dividim en zones el camp, tal com podem veure a la imatge, el 46.6% de l’activitat pren lloc a la zona anomenada “baseline” , mentre que el 27.7% i el 25,6% ocorren a “middle àrea” i “net zone” respectivament (Andrea Demeco et al. 2022). Si ens anem endinsant més quant als cops i accions tècniques, la volea, el servei i els cops de dreta o revés des de fons de pista, són els més freqüents durant un partit (> 85%). Tot i això, la majoria dels cops guanyadors són cops que es donen per sobre de l’alçada del cap de l’esportista (safata i smash), els quals solen succeir a la zona mitjana de la pista (76.3%) i des de la xarxa (41.2%). És important també destacar que el 80% dels punts al pàdel s’aconsegueixen des de la xarxa, per això la importància que té per a les dues parelles guanyar la zona de la xarxa durant els partits. En termes defensius, el cop per excel·lència és el globus; tanmateix, el seu ús (< 16%) és reduït atès l’alt risc que té si l’execució és errònia, la qual cosa donaria una gran oportunitat per a l’oponent de fer un smash.
LESIONS AL PÀDEL
Un cop hem analitzat de manera molt resumida les característiques d’aquest esport, així com les demandes del mateix, podem concloure que a nivell d’exigència física requereix esforços curts d’alta intensitat combinats amb períodes de menys esforç. Aquesta dinàmica comporta unes altes velocitats d’execucions tècniques i canvis sobtats de velocitat i direcció durant els partits de pàdel, els quals poden representar un important factor de risc de lesió, especialment per a persones desentrenades. I és que, si analitzem la literatura, podem trobar que les lesions són força comunes entre els jugadors de pàdel, amb una ràtio d’incidència de 3 lesions cada 1000 hores d’entrenament i 8 cada 1000 hores de partit. Si tenim en compte els jugadors no professionals, 2 de cada 5 jugadors han patit almenys una lesió durant l’últim any, tenint el 53.1% un temps de recuperació de més d’un mes.
Endinsant-nos més profundament en les lesions en si, el 37.5% de les mateixes es produeixen en el membre superior, on la majoria afecten fonamentalment a l’espatlla i al colze, atès que la dinàmica del pàdel implica força cops per sobre del cap amb un potencial major de repeticions de moviments d’ abducció-rotació externa del braç durant aquests acromial , bursitis i epicondilitis.
Quan el membre inferior, el percentatge ascendeix a un total de 53.1% , dels quals els esquinços són les més comunes, conseqüència normalment d’una rotació i inversió interna sobtada quan el jugador realitza un canvi de direcció. En resum, podem dir que les lesions tendinoses i musculars són el tipus de lesió més reportada, sent el colze la zona anatòmica més comuna, seguida del genoll, l’espatlla i la zona lumbar.
CONCLUSIONS
Responent a la pregunta que dóna títol a aquest article, el pàdel, com a bàsicament tots els esports de competició, el podem considerar lesiu, però, i si ho comparem amb altres pràctiques esportives?
Si comparem les diferents modalitats esportives exposades a la taula de dalt, podem observar que la incidència lesional del pàdel és més gran que la del seu germà gran, el tennis, però força menor que el totpoderós futbol, el qual mostra una ràtio 4 vegades superior en competició. Cal observar amb cura les dades mostrades, ja que les mesures de les ràtios són diferents, mentre que al pàdel la ràtio és per 1000 hores de joc, al tennis parlem d’exposicions al joc de l’atleta, les quals íntegrament i, especialment en competició, seran majors d’una hora, atès que la població estudiada eren jugadors professionals.
Però no tot serà parlar de la part negativa del pàdel, i és que també té uns beneficis per a la salut més que contrastats. Per exemple, Courel Ibañez et al. (2018) van realitzar un estudi que va comparar dones adultes de mitjana edat que jugaven a pàdel regularment amb altres sedentàries de la mateixa edat, reportant-se millores en diferents valors corporals de salut, com una major propicepció, força i resistència cardiovascular. Alhora, van observar una disminució del perímetre abdominal, de la circumferència dels malucs, els plecs cutanis de les cames respecte a les dones sedentàries, reduint així el risc de patir desordres cardíacs, osteopènia i dolor lumbar.
En un altre estudi dut a terme per Pradas et al. (2021) suggereixen que hi ha influències positives en la salut cerebral. Van trobar un increment significatiu a BDNF en una anàlisi de sang presa després d’un partit simulat. El BDNF és un pèptid derivat de la fibra (mioquina) produït pel múscul esquelètic i regulat per l’exercici físic que juga un rol essencial en la neuroplasticitat i fins i tot pot influir en la regulació del metabolisme muscular millorant el consum de glucosa i l’oxidació de greixos centrals i les propietats biològiques i esportives.
Per finalitzar ia mode de reflexió última, m’agradaria ressaltar que com en qualsevol esport que practiquem, necessitem un pla, un pla que ens organitzi a nivell d’esforços, de treballar la musculatura i articulacions per preparar-la per a les altes demandes físiques a què se’ls exposaran durant la pràctica de l’esport. És un error pensar que com fem esport, ens cansem, suem i sentim que la nostra musculatura ha treballat, estem fent les coses correctament. Si no fem feina complementària de força degudament planificat en què hi hagi una bona dosificació dels esforços, probablement ens exposem a una major possibilitat de lesió. És per això que us convido a que sempre consulteu a professionals de l’esport (metges, fisioterapeutes, especialistes en rendiment esportiu, nutricionistes, podòlegs…) que us puguin orientar en la recerca d’aquest pla que ens ajudi a gaudir de manera adequada d’aquest esport que ens fa passar tan bons moments, perquè recordar que el risc no està en l’esport en si, sinó en no estar preparats per a l’activitat que realitzarem.
BIBLIOGRAFIA
Dahmen J, Emanuel KS, Fontanellas-Fes A, et al. Incidència, prevalència i naturalesa d’injuries in pàdel: a systematic review. BMJ Open Sport & Exercise Medicine 2023.
Courel-Ibañez, J, Sánchez-Alcaraz, BJ, i Muñoz Marín, Sr. Journal of Strength and Conditioning Research 2019.
Sánchez-Muñoz,C, Murs, JJ, Canyes, J, Courel-Ibañez, J, Sánchez-Alcaraz, BJ i Zabala, M. Anthropometric and Physical Fitness Profiles of World-Class Male Padel Players. Int. J. Environ. Res. Public Health 2020.
Prades, F, Sanchez-Pay, A, Muñoz, D and Sánchez-Alcaraz, BJ. Gender Differences in Physical Fitness Characteristics in Professional Padel Players. Int. J. Environ. Res. Public Health 2021.
Demeco, A, de Sire, A, Marotta, N, Spanò, R, Lippi, L, Palumbo, A, Iona, T, Gramigna, V, Palermi, S, Leigheb, M, Invernizzi, M i Ammendolia, A. Match Analysis, Physical Training, Risk of Injury and Re. Int. J. Environ. Res. Public Health 2022.
Lynall RC, Kerr ZY, Djoko A, et al. Epidemiology of National Collegiate Athletic Association men’s and women’s tennis injuries, 2009/2010–2014/2015. British Journal of Sports Medicine 2015.
Fu, MC, Ellenbecker, TS, Renstrom, PA, Windler, GS, Dines, DM. Epidemiology of injuries in tennis players. Springer Nature 2018.
Pàgina oficial de la Federació Espanyola de Pàdel. Disponible a https://www.padelfederacion.es
López- Valencià A, Ruiz-Pérez I, Garcia-Gómez A, et al. Epidemiologia injuries in professional football: a systematic review and meta-analysis. Br J Sports Med 2019
